En primer lloc vull aclarir una cosa, no estam locos, val???
Aclarit aquest punt, volem fer una petita narració acompanyada amb unes fotos impressionants del Capfico 0 del Primer Cicle de Capficos Amagats.
Tot va començar quan vaig rebre una estranya telefonada a mitjan setmana, que començava amb la següent frase: “Primer de tot no estic loco...” jejeje amb aquestes paraules qui és el valent que no diu que si sense pensar-s’ho dues vegades, eh??
Be, segur que ja frisau de sabre quina va ser la seva proposta, no?? Idò, em diu que podríem anar a pegar un capfico el vespre de la revetlla de Sant Joan. Un capfico?? això és tot?? I me diu, el pla es partir de la vila a peu... J ara t’escolt!!!!, vaig dir jo.
Ahir vespre, revetlla de Sant Joan, després d’omplir be el gavatx (damunt les 22:30) començava l’aventura. Partirem de Felanitx en direcció a Porto Colom per prendre el màgic capfico.
A continuació explicaré un poc el recorregut per si qualcú s’anima a fer aquesta caminada qualque dia.
Partirem de Felanitx en direcció cap al Cementiri i seguirem el camí que duu als peus de Sant Salvador. A la foto 1 es pot veure una panoràmica d’aquest preciós camí a les 23:00h. Una gran i agradable sorpresa varem tenir a n’aquest caminet, i no ho dic per la quantitat de cans que ens varen fer cas, sinó que trobarem un parell de lluernes al llarg del camí (a la foto 2 és pot veure aquest petit animaló).
Ja pujant a Sant Salvador, devers la corba d’en Pancuit, sabeu on és?? Hi varem reparar un petit “ticketero” d’això de carnisseria on una gran quantitat de cotxes agafen torn per fer dues fues a aquest revolt.
Pujant un poquet més, arribàvem a sa capelleta. D’això només faré un comentari, l’heu vista mai de vespre??? Vos ho jur, si puges a peu i veus tot allò i no saps que és, segur que dones mitja volta. jejeje
Be, seguim pujant per les dreceres fins que arribam a Sant Salvador (23:30h) on agafam forces amb un aquarius mig caducat de la màquina que hi ha allà dalt. A la foto 3 es pot veure una foto de grup al cim de Sant Salvador.
Una vegada recuperades les forces, comença la part divertida. Encenem els llums i comencem a baixar cap a nes Coll des Vent (foto 4) i seguim el caminet que ens portarà cap els horts de S’Horta. Entre patinades, rialles i moltes animalades pensades i dites arribam als horts, on comença la part “avorrida” de l’excursió. Seguim el camí asfaltat (no m’agrada l’asfalt, és el que cansa més les cames) que ens porta fins a Sa Lleona (00:50h), veure foto 5.
De Sa Lleona ens dirigim a s’Horta, i d’aquí en direcció a Cala Ferrera per agafar el camí que ens durà fins a Cala Brafia. Un camí d’uns quatre quilometres que no te res d’especial llevat de quatre arbres molt tètrics (veure foto 6) i una altra lluerna.
I devers les 02:00h arribam al nostre destí, Cala Marçal, on ens espera una bona recompensa, un bon capfico.
Entre rialles, una aigua ben fresqueta i uns veïnats de platja que estaven bastant atropellats (un li deia a l’altre: “estoy muy mal, llevame a un bar...”) va acabar la nostra petita aventura d’unes 3’5 horetes.
Vet aquí la foto 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
Be, com es pot veure un bon company d’excursió va ser la fosca, només cal mirar les fotos per veure-ho. La lluna ens va abandonar a mitjan caminada per un parell de niguls que la festejaven.
Prometem que el Primer Cicle de Capficos Amagats no tendrà cap caminada d’aquest tipus.
Paraula de MUL SOMERÍ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada