Hola al·lots!!!!!!!!!!!!!
Bé, en primer lloc vos vull dir que és un honor per jo poder estrenar-me en aquest "insigne" bloc. Encara no sé com he pogut arribar a publicar algo, tenint en compte lo "torpe" que som en temes d´informàtica i ordinadors ( a mi em treus del copiar-pegar i ja nedam). En fi, una alegria grossa. esper poder escriure amb certa regularitat.
Bé, que tal de l´excursió d´ahir? Dureta eh? Jo ahir no em podia moure, i avui, entre dilluns i esbraonament, ja ni vos cont. La veritat és que va ser una excursió dureta però molt divertida i gratificant.
va ser una mica com "El laberinto del fauno" perquè varem veure coses molt rares: el misteriós canvi d´hora que em va fer passar tota una matinada tirat per la població dels Inques; un gegant entre noltros (en Miquel, un gegant d´estatura i com a persona, gràcies per venir); dones de 63 i 68 anys escalant com esquirols, i cargols de color negre sense closca, que ja no existeixen perquè un dels presents els va extingir d´una potada.
Va ser una passa més cap al Nepal.
En fi, molt divertit. Fins una altra!!!
1 comentari:
Uep, com anam?
Veig q aixo ja comença a estar 1 poc més calent...dic més remogut...aiiiix, més animat....res veig q no ho arreglare ja (encara estic 1 poc desbaratat per culpa de ses brutors que me deia certa persona quan partiem de felanitx). Que consti q li vaig fer un favor a aquell pobre caragol negre sense closca. Ja esteim que els caragols son hermafrodites, però no so poden fer a ells mateixos, per tant, el vaig alliberar d'una vida de celibat sense nigú amb qui tenir relacions sexuals.....No me direu que no seria trist haver de viure així, i més encara per damunt aquelles roques tan pelades....
Deixant de banda caragols, caragoles, i altres herbes sexuals, per jo s'excursió va ser tot un éxit, encara que avui no pugui estirar ses cames de tot (batualmon quin mal q me fan...) Ja fris de veure ses fotografies penjades (mestreweb, això no és cap indirecta, és ben directe) i comprovar que tots varem fer es cunions intentant pujar fins a dalt. Per cert, he de dir q ses teves paraules sinceres es temps d'es cafè me varen arribar a nes cor.....encara m'empagueesc quan hi pens, jejeje. Ara ja només me queda dir que gracies a tots x fer que mos ho passasim tan be (almanco jo m'ho vaig passar de pm, no se voltros).
Un beso
Jordi.
PD: ahh, en tornari, posa es teu nom a nes post plis...jo ho he hagut de desxifrar per lo que posava.
PD2: Quan dius q hem d'anar a fer un billar a ca n'angel? o eren cerveces a nes Lorien?
Publica un comentari a l'entrada