Pujada a Lluc a peu de Lloseta

Nit del 13 i matinada del 14 de setembre de 2008.

Una pujada a Lluc diferent , on ens va passar casi de tot.
Començant per un error de càlcul d'en Tià , i vàrem perdre el tren de Sóller. Així i tot estalviarem nou euros i un viatge amb el tren més lent de Mallorca.
Hem comprovat que la majoria de llosetins , “no entienden nada en mallorquí”... i sa madona a darrere encara ho va confirmar: “No , no lo entiende”.
Es temps des sopar , un home més negre que el rei moro , mos volia vendre ses darreres novetats “top-manta”. Tot eren ganes de comprar! ... i ell que mos deia: “Són molt bones , hi ha femelles!”

Després va començar la pujada. Una hora d'asfalt cap a Son Cocó , i qualque susto enmig de la fosca. Començava el camí de pujada cap al refugi des Tossals Verds amb els llums encesos. Una pujada suau , tret del desànim dels cartells del GR221 (quins 10 minuts que fan! ).

Quan erem a dalt , primera telefonada per avisar que per la vila feia mal temps. “Me sents?! , me sents!?”. Els que ens varen sentir eren els que dormien davall la porxada del refugi!. Primer arruixat i primers dubtes de tornar arrere...

Seguirem per envant , sense cap de nou , fins que a la font des Prat hi tornava haver gent acampada amb els cavalls , com l'any passat. Quina por!
La pujada , dura i amb moltes aturades , i a damunt el coll des Prat varem posar campamento base. Galletes , barritas energéticas xicletoses , un atac de rialles , en Tomeu que maleïa la passejada dels gegants del dematí i el gran dilema de la nit:”Allò que veim allà és Menorca!” , “No , no ho és!”. Varem estar a punt de telefonar perquè ens ho miràssin per Internet.
Enredats de fred , vàrem reprendre cap al Galileu , que als mapes pareix peu pla , però no ho és!. I casi a punt de devallar ses voltes , va tornar ploure. En Tomeu desfressat de Caperusita Roja i en Tià més emprenyat que una moneia. Tanta sort que va ser poca cosa!

Set hores després d'haver partit , arribavem a Lluc. Els excusats tancats , la Mare de Déu tancada , tot tancat... Rentada de peus amb aigua gelada i un tassó de xicolate per encalentir.
Una dedicatòria d'emporrat a la Mare de Déu i amb el primer bus , tornàrem de cap a la vila.

Muls somerins.