Cap de setmana al refugi de Son Amer i pujada al Massanella (29 i 30 de novembre 2008)

El darrer cap de setmana de novembre es va aconseguir anar al refugi de Son Amer, i això que el dissabte dematí pareixia que la pluja havia d'inundar tota l'illa.

S'arribà ja en fosca, ens instal·làrem i vam fer temps fins a l'hora de sopar (a les 8 com els guiris).

El diumenge dematí el temps es va presentar inestable, tal i com va essent habitual en les nostres darreres excursions. Tot i així ens animàrem a complir els nostres objectius.
Ben abrigats ens vam preparar per partir cap al Massanella. Però un grup de noltros, complint amb les nostres obligacions, no poguérem partir amb la resta de grup perquè al migdia Abeniara sonava a Mancor. Així i tot es va montar una excursió alternativa.

faci fred, faci calor... el Massanella ens espera!!!...

el grup al cim del Massanella nevant

Les que no poguérem fer cim al Massanella vam agafar cotxe i cap al Gorg Blau, que increïblement estava al 100% i vessava.

Després anàrem cap a Cúber d'on vam poder disfrutar d'una estampa nevada del Puig Major.Mentre els altres passaven fred,...mmm què és de bona aquesta pizza al restaurant de Lluc.

El temps va empitjorar i es va suspendre l'actuació a Mancor, per això es va decidir esperar a la resta del grup jugant a UNO dins del cotxe al parking del refugi.

Els excursionistes arribàrem enredats i remulls com a pollets. Després de canviar-nos de roba de dalt a baix dinàrem, ja quasi a l'hora de berenar, a les cuines de Lluc. Bon profit!

Una altra excursió passada per aigua (02-11-08)

Aquesta vegada el nostre objectiu era el Teix però just aixecar-mos i veure el dia que feia es va descartar l'idea.

Com a alternativa al Teix va sortir tornar a intentar arribar al Port. Varem partir, això no se pot negar, però la brusca ens va agafar antes d'arribar a sa creu de Sant Salvador. Amb el cap baix i sa coa entre ses cames tornarem cap a la vila i berenarem.
Una vegada berenats, vàrem decidir que, com que ja teníem el dinar fet i tanmateix érem pel mig, ho podíem aprofitar. Així què vàrem pegar un bot per Monti-Sion, i com que en Jaume coneixia l'amo del restaurant, ens varen deixar una saleta, bé (una sala enorme) per dinar a recobro. I entre una cosa i s'altre (vi de la casa, cafè, cartes, herbes i moltes rialles...) vàrem passar fins devers les 6 de s'horabaixa. Vet aquí un parell de fotos.

salut i esperem que a la pròxima el temps ens deixi sortir.
muls somerins

De Felanitx al Port passant per Sant Salvador (13-10-2008)

Bones a tots,
idò si anar de Felanitx al Port passant per Sant Salvador, aquesta era la idea.. però com no, el temps ens va fer modificar la manera de fer aquest recorregut.
Teniem el berenar i dinar preparat i no voliem quedar a cases així que agafarem el cotxe i ferem la volta...
No hi ha moltes coses a contar, només un parell de fotos d'un dia passat per aigua.

salut i esperem que el temps ens deixi fer la pròxima.

Pujada a Lluc a peu de Lloseta

Nit del 13 i matinada del 14 de setembre de 2008.

Una pujada a Lluc diferent , on ens va passar casi de tot.
Començant per un error de càlcul d'en Tià , i vàrem perdre el tren de Sóller. Així i tot estalviarem nou euros i un viatge amb el tren més lent de Mallorca.
Hem comprovat que la majoria de llosetins , “no entienden nada en mallorquí”... i sa madona a darrere encara ho va confirmar: “No , no lo entiende”.
Es temps des sopar , un home més negre que el rei moro , mos volia vendre ses darreres novetats “top-manta”. Tot eren ganes de comprar! ... i ell que mos deia: “Són molt bones , hi ha femelles!”

Després va començar la pujada. Una hora d'asfalt cap a Son Cocó , i qualque susto enmig de la fosca. Començava el camí de pujada cap al refugi des Tossals Verds amb els llums encesos. Una pujada suau , tret del desànim dels cartells del GR221 (quins 10 minuts que fan! ).

Quan erem a dalt , primera telefonada per avisar que per la vila feia mal temps. “Me sents?! , me sents!?”. Els que ens varen sentir eren els que dormien davall la porxada del refugi!. Primer arruixat i primers dubtes de tornar arrere...

Seguirem per envant , sense cap de nou , fins que a la font des Prat hi tornava haver gent acampada amb els cavalls , com l'any passat. Quina por!
La pujada , dura i amb moltes aturades , i a damunt el coll des Prat varem posar campamento base. Galletes , barritas energéticas xicletoses , un atac de rialles , en Tomeu que maleïa la passejada dels gegants del dematí i el gran dilema de la nit:”Allò que veim allà és Menorca!” , “No , no ho és!”. Varem estar a punt de telefonar perquè ens ho miràssin per Internet.
Enredats de fred , vàrem reprendre cap al Galileu , que als mapes pareix peu pla , però no ho és!. I casi a punt de devallar ses voltes , va tornar ploure. En Tomeu desfressat de Caperusita Roja i en Tià més emprenyat que una moneia. Tanta sort que va ser poca cosa!

Set hores després d'haver partit , arribavem a Lluc. Els excusats tancats , la Mare de Déu tancada , tot tancat... Rentada de peus amb aigua gelada i un tassó de xicolate per encalentir.
Una dedicatòria d'emporrat a la Mare de Déu i amb el primer bus , tornàrem de cap a la vila.

Muls somerins.