Per tal de no caminar damunt asfalt varem modificar el recorregut popular des de Felanitx. L’itinerari que ens va passar pel cap fou el següent: Sóller, Biniaraix, Barranc de Biniaraix, Pla de Cuber, Font des Noguer, Font des Prat, Coll de Massanella, Voltes d’en Galileu i cap a Lluc. Un itinerari perfecte per a la gent que no estima l’asfalt, ja que l’únic que no poguérem evitar fou el camí de Sóller a Biniaraix.
La concentració era a les 17:15h a ca’n Moix per anar a Manacor i agafar el tren que ens durà a Ciutat. Allà paguem el bitllet de tren més car de la història (9€), el bitllet del tren de Sóller.
Després d’un viatge agradable però llarguet amb els trens arribem devers les 20:45h a Soller. Era l’hora d’agafar forces, és a dir, l’hora de sopar!!!! Entrem, sense saber-ho al bar que seria l’equivalent de “Sa Recreativa” però de Sóller on passem una bona estona entre línies, bingos, telefonades i rialles.
Però una visita a Sóller no seria una visita si no es va a menjar un gelat de llimona a Ca’n Pau. Així que antes de partir, un bon gelat!!!
Ara sí, eren les 22:15h i ja era hora de començar a caminar. Ens quedava una bona tirada per davant.
La cosa no va començar tranquil·la, només començar el ritme va ser considerable i particularment, pujant el Barranc de Biniaraix ho vaig passar malament. Però be, amb un parell d’aturades tècniques tot solucionat.
Després venia el tram per descansar, un Pla de Cuber meravellós i desitjat per les meves cames, millor dit, pels meus pulmons.
Arribant a sa Font des Noguer, encara a la carretera, trobem la furgoneta de la gent de Sóller i ens oferiren fruita i aigua...mmm, bones peres!!!
La sorpresa del vespre va ser quant arribàvem a sa Font des Prat on volíem omplir cantimplores. Quant ens varem donar conta, estàvem enmig d’una gentada que dormia en sacs. No vegeu el susto que sen varen dur quant es varen despertar amb les nostres passes i els nostres llums.
Una vegada repostats seguirem el nostre camí, devien ser les tres i mitja de la matinada. Ara tornava a venir un tram per fermar-se les botes, la pujada cap al Coll de Massanella.
Una vegada al Coll i després d’una mossegadeta envestim cap al tram final de l’excursió. Sa veritat es que me pensava que aquest tram seria més curt però les cames començaven a estar cansades i l’arribada a Lluc no arriba fins a les 7:30h. En total unes 9 horetes de caminada baix les estrelles, una autèntica experiència.
Si entreu al bloc d’en Llàtzer http://www.llatzer.blogspot.com/ podreu trobar un parell de fotos més.
Paraula de Mul Somerí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada